divendres, d’octubre 27, 2006

En campanya no hi ha drets?

No puc negar que la sentencia del TSJC, m'ha deixat encara més perplex, que la pròpia decisió de la Consellera d'interior d'intentar prohibir una manifestació de treballadors.
La "compatibilització del dret de manifestació amb la puresa del procés electoral", sembla ser l'origen del conflicte, en una sentència que ve a autoritzar la suspensió de drets constitucionals, per tal de garantir "el dret d'accés als càrrecs públics en igualtat de condicions". Dret aquest que potser l'hauríem de fer valdre més sovint, sobretot els qui abordem processos electorals des de l'oposició, i encara més especialment aquells qui suportem manifestacions i altres coses de forma excessivament sovintejada.
El que més sobte, però de tota aquesta histèria, perdó, història, és que sigui una Consellera socialista, en teoria defensors dels treballadors, que segons la sentència exerceix "d'empleadora", i que per cert també és candidata pel PSC, la que recorri als tribunals per tal d'evitar que els treballadors exerceixin un dret constitucional, com és el de la manifestació, simplement per què no li agrada que se li pugi criticar la seva gestió.
Posats a garantir el dret d'accés als càrrecs públics en igualtat de condicions, potser hauria de ser incompatible ser Consellera i candidata a l'hora.

dilluns, d’octubre 16, 2006

El proper dia 1 de novembre els catalans tenim l’oportunitat d’escollir qui ens ha de governar i, per tant, quines polítiques volem en els propers anus. Tenim l’oportunitat de posar punt i final al desastre que ha estat l’etapa de la presidència socialista i el govern tripartit.
És necessari que a les properes eleccions a Catalunya i Espanya guanyi el sentit comú, que no vol dir una altra cosa que guanyi la voluntat de les polítiques destinades a solucionar els problemes reals que preocupen els ciutadans; a parlar de la Catalunya real. Polítiques que es preocupin de la immigració, de la seguretat, del preu de l’habitatge, de generar llocs de treball, de garantir el futur de la societat del benestar. Polítiques, en definitiva, que pensin en els ciutadans i no en el repartiment d’espai entre els polítics.
Que guanyi el
SENTIT
COMÚ

divendres, d’octubre 06, 2006

Atac de banyes

A aquestes alçades de la partida les cartes estan boca amunt, i ja poques sorpreses ens oferirà el joc, més enllà de les que els ciutadans ens ofereixin el proper 1 de novembre. Si el tripartit suma, hi haurà un altre govern (o desgovern, segons es miri) partit per tres, i si no suma, una altra forma de governar és possible. En som forces, els que pensem que una altra forma de governar, diferent de la dels darrers tres anys, no només és possible, sinó que també és necessària per a Catalunya i per als catalans, alguns fins i tot, ho prediquen amb eslògans del tipus "Tripartit? No, gràcies".

Llàstima que després ho espatllin, anant al notari, demostrant molt poca confiança en la seva pròpia credibilitat, a certificar que el seu anhel és governar amb ERC, o amb el PSC, vaja, que no és que els molesti el tripartit, ni que els preocupi el futur dels catalans, sinó que tenen un sobirà atac de banyes, perquè ja fa tres anys que no toquen cuixa. Així les coses, el sentit comú ens diu que l'única garantia que el tripartit no repeteixi som el Partit Popular.

L'única garantia que el proper Govern de Catalunya es preocupi dels problemes de veritat dels catalans som el Partit Popular. Nosaltres tenim clar que volem ser govern, i que no volem altres trigoverns. Altres han d'anar al notari, a dir que no ho tenen clar. En dono fe.

Santi Rodríguez i Serra
Diputat i Secretari Executiu d'Acció Territorial del PPC