divendres, de maig 15, 2009

Jo convido, pagues tu

Qui més, qui menys, hem tingut algun amic d’aquells que ens convida a prendre una copa, i alhora de pagar, o bé s’ha descuidat casualment la cartera, o bé ja ha desaparegut. Zapatero és d’aquesta mena d’amics, i ahir en van donar bona compta al debat sobre l’estat de la Nació.

La intervenció de l’encara President del Govern es va caracteritzar per sintetitzar de forma clara i nítida les responsabilitats de la crisis: la culpa és de la situació internacional i del PP, i es va quedar tan ampla. A partir d’aquí, i en el seu pur estil de improvisació (aquesta vegada potser menys) va començar a recitar les mesures tipus pegat adreçades a causar més impacte mediàtic, que no a intentar facilitar les coses als ciutadans. Ahir però, varem descobrir una nova faceta del President: és aquell amic que acostuma a marxar deixant el compte per pagar.

Després de mesos de resistir-se a facilitar ajudes per l’adquisició de vehicles, fórmula que ha funcionat raonablement bé a Alemanya, per sort d’algunes empreses espanyoles, ahir finalment les va anunciar: 2000 euros per vehicle. Això sí, l’Estat en posarà 500, altres 500 les comunitats, els altres 1000 els fabricants. Pactat amb les comunitats?, pactat amb el sector? No, no, ell ja anunciat les seves condicions: paga tu, i si no els teus ciutadans es queden sense ni cinc.

Nicholas Negroponte va fundar una ONG, anomenada “One PC per child”, que té per objecte repartir ordinadors de baix cost, 100$, entre els nens de països subdesenvolupats, això si la ONG assumeix el cost dels ordinadors. Doncs, ara el President ZP, que es considera una ONG, anuncia que repartirà ordinadors entre els nens espanyols, al més pur estil ONG. Això sí, qui paga? Altra vegada les comunitats.

Finalment del conjunt de les mesures pegat que va anunciar el President, no vull passar per alt els ajuts a les hipoteques, i és que aquells ciutadans amb rendes superiors a 24.000 euros no rebran cap mena ajut, com si els que en tinguessin menys tinguessin accés al preu de l’habitatge.

Que el President Zapatero, no és de fiar, se n’han assabentat ja arreu del món, també se n’han assabentat al Congrés dels Diputats, on al PSOE, ja no li queda cap mena de recolçament. Només falta que se n’assabentin al mateix PSOE. Ara potser, les comunitats en les governa el PSOE, Catalunya, entre elles, podran contribuir a explicar al mateix PSOE, com les gasta el President del “talante”.

dimecres, de maig 06, 2009

AIRE FRESC AL PAIS BASC

Després de que durant 30 anys, el PNB hagi monopolitzat els governs bascs, ja sigui en solitari, amb socialistes, amb Eusko Alkartasuna o amb Esquer Batua, el Partit Socialista d’Euskadi ha trencat el malefici que pesava sobre la societat basca, amb el suport del Partit Popular convé recordar, i per primera vegada a la història moderna, es formarà un govern autonòmic no nacionalista.

Reconec que no m’agrada que la força política que ha resultat guanyadora en un procés electoral quedi al marge del Govern que surt del mateix procés, no seria coherent per la meva part no fer-ho. Així ho vaig expressar quan a Aragó, Balears o Galícia, tot i haver guanyat el Partit Popular, estranyes coalicions d’interessos desallotjaven el Partit Popular dels respectius Governs autonòmics, o quan a Catalunya, el tripartit desallotjava CiU. I ara potser ve el tòpic: el cas del País Basc és diferent.

Per justificar el tòpic, és convenient tornar a recordar que tot i el suport del Partit Popular al nou Lehendakari socialista, el PP no formarà part del nou Govern, queda clar doncs, que la justificació no és materialista com ho van ser alguns dels exemples anteriors, per no dics tots. Cal recordar també que els darrers Governs del PNB, amb Ibarretxe al capdavant, tot i les discrepàncies més o menys públiques amb l’aparell del partit, va invertir bona part dels seus esforços i dels del seu Govern, en aventures de desafiament a l’Estat, al mateix temps que una part de la societat basca tenia i contínua tenint riscos evidents i certs, pel simple fet de pensar diferent dels que tenen les armes. De fet més d’un miler de vides s’han quedat pel camí, pel simple de fet de treballar, opinar o passar per allà, i això no és atribuïble al Govern Basc, però si que ho és el fet d’errar en les prioritats de la societat basca.

Crec doncs, perfectament justificat el canvi de Govern al País Basc, tot i que la força política més votada n’ha quedat al marge, ara convé dur normalitat, llibertat i normalitat democràtica a la societat basca, i aquesta tasca avui la té encomanada el Partit Socialista. Sense cap mena de dubte que el Partit Popular del País Basc seguirà vigilant els passos del nou Govern, per garantir que no erra en les prioritats.

No acaba rés, encara no ha canviat rés, tot just comença, però de moment ja es nota una alenada d’aire fresc al País Basc.