NOU ESCENARI POLÍTIC

Els esdeveniments polítics de les darreres setmanes, marcarà sense cap mena de dubte el calendari polític immediat. La pèrdua de Galícia, per part del Partit Socialista i el nou Govern d’esquenes al PNV, al País Basc, han encès les alarmes, i juntament amb la més que previsible derrota a les europees, Zapatero mou fitxa, i fa el principal responsable de la derrota a Galícia, Ministre de Foment (pot ser la seva intenció és mostrar les bondats de la fins ara Ministra, Magadalena Alvarez). D’altra banda aprofita per jubilar, aquell que ja feia mesos que ho somiava, com és el cas de Pedro Solbes, absolutament incapaç d’insuflar d’un mínim d’optimisme a la malmesa economia espanyola, i duu al Govern al President del PSOE, i President d’Andalusia, Manuel Chaves.

A Zapatero li queden tres anys de legislatura, amb un govern en minoria, i sense socis accessibles: BNG, PNB, CiU i ERC, no semblen estar per la feina de recolçar a un President que té la virtut d’enganyar sovint els seus aliats. Una teoria, amb la que no coincideixo, afirma que la nova estratègia de Zapatero passa per fer el salt al tripartit català, cercant un acord sobre el finançament amb CiU, que provoqui unes eleccions anticipades a Catalunya, i la precipitació d’una sociovergència, la que tenia que haver estat, i no va ser el 2007. Això significaria sacrificar un altre President, Montilla, que darrerament l’està posant en masses compromisos, a canvi però, d’obtenir un valuós recolçament de CiU al Govern de l’Estat, que en definitiva és l’únic que l’interessa a Zapatero. Massa recargolat, però d’altra banda l’alternativa pot ser la convocatòria anticipada d’eleccions generals, i Zapatero avui no sembla estar en condicions de tornar-les a guanyar.

Sigui com sigui, el panorama, no sembla senzill: les europees, potser intrascendents, marquen la temperatura política del país, però al gener s’inicia la Presidencia espanyola de la Unió, aparador que no desaprofitarà el Partit Socialista, i per tant durant el primer semestre de 2010, no hi haurà eleccions de cap mena, encara que potser tampoc no hi hauran pressupostos a l’Estat, a l’espera de trobar els recolçaments necessaris.

En definitiva, ens trobem davant un nou escenari, que ens aporta moltes incògnites sobre el futur polític immediat, però que malauradament no aporta noves esperances als ciutadans de que millori la situació econòmica, que és allò que veritablement esperen dels seus governants.