dimarts, de juny 09, 2009

JO NO M’ABSTINDRÉ

Diumenge tenim una cita amb les urnes, aquest cop eleccions europees. Ara podria caure en el tòpic d’explicar la importància d’aquestes eleccions, que ho són; o podria explicar que les grans línies mestres de les polítiques espanyoles i catalanes es dissenyen a Europa, que es fa; també podria explicar el que s’hi juguen els nostres pagesos i els nostres pescadors, que també s’hi juguem molt; també podria explicar que votar és un deure cívic que no hauríem de subestimar, que ho és. Però no, no aniré per aquest camí de clàssics i tòpics.

Jo no m’abstindré per que, ens agradi o no, el nostre sistema polític ens permet periòdicament decidir qui té la responsabilitat de governar-nos, i ja sé que en el cas europeu a més, no escollim el Govern, si no només el Parlament, però ara per ara, és l’únic que, en clau europea podem decidir, i és important que hi diguem la nostra. Cada una de les forces polítiques que ens presentem a aquestes eleccions, tenim unes propostes, almenys el Partit Popular les tenim (del Partit Socialista, en tinc serioses dubtes) i seran més o menys romàntiques, més o menys plausibles, però són, i no n’hi ha d’altres. I quan dic, no n’hi ha d’altres, vull dir que no n’hi ha d’altres, i per tant, que no, per no anar a votar, el sistema canviarà. En canvi, les reformes s’impulsen anant a votar, només cal fixar-se en aquells països en els que no hi ha eleccions, tampoc no hi ha reformes que permetin millorar i fer progressar la societat.
Crec del tot necessari que hi hagi reformes. A Europa, sí, però també a Espanya i a Catalunya. Per que, efectivament, a Europa ens marquen les línies mestres en les que ens hem de moure a Espanya i a Catalunya, i en canvi tenim governs, que ho ignoren, que ignoren aquests marges, i els resultats són més que evidents: 8 de cada 10 llocs de treball que es perden a Europa, es perden a Espanya. Ja n’hi prou, amb el meu vot, vull que canviïn les coses, i si em quedo a casa, tot seguirà igual, per això, jo no m’abstindré.