LA PARIDA DE ZP

A la inauguració de la nova, flamant i lluenta T1 de l’aeroport del Prat, el President Zapatero ha llançat dues promeses: una en relació a un nou model de gestió de l’aeroport, l’altra en relació al finançament.

Pel que fa a la gestió de l’aeroport, la promesa es centra en afirmar que abans d’acabar l’any s’haurà acabat la gestió única estatal, a favor de la incorporació de la Generalitat i la societat civil catalana: una bona notícia i dues dolentes. La bona notícia és que es contempla la possibilitat d’incorporar la societat civil a la gestió del Prat, quelcom que considero imprescindible per garantir-ne una gestió eficaç i no només una gestió identitària si de la Generalitat depengués; la primera dolenta, no ha desvelat quin serà el pes de la Generalitat, ni de la societat civil, dit d’altra manera no sabem si la gestió serà majoritàriament privada o majoritàriament pública, i aquesta no és una qüestió baladí, si no fonamental per esprémer al màxim les possibilitats de la nova infraestructura; la segona dolenta, és que al President Zapatero no se li dona bé això de fixar terminis, i si ha dit que abans d’acabar l’any, segurament volia dir que no hi ha pressa, i que això va per llarg.

L’altre promesa, era més aviat una ratificació de la voluntat de que hi hagi aprovat una reforma del sistema de finançament aviat, ara bé en aquest cas, crec que només hi ha una notícia i a més dolenta. I és que s’ha referit a l’acord sobre el finançament parlant del “alumbramiento”, i per tant això podria significar dues coses: o l’acord sobre el finançament acabarà sent una “parida” o hi podria haver un “avortament”, i és que desprès de tantes mentires cal saber interpretar adequadament el President. Tant de bo que m’equivoqui.